Vaig viure a Barcelona

Avui escric de quan vaig viure a Barcelona. La veritat es que el blog el recordo fer a Lleida però segons les dates estava a Barcelona. 

En fi, a finals del 2018 vaig anar a la capital de Catalunya, Barcelona la ciutat que tots els catalans hi volem viure un temps, anys o per sempre i d'altres que ens en cansem i volem tornar o fer coses diferents. 

Ja havia acabat la universitat i començar la vida laboral no era massa fàcil, així que vaig decidir que volia treballar en un creuer, viatjar i treballar al mateix temps era possible així. Vaig invetigar i vaig anar a fer un curset allí per poder embarcar en qualsevol lloc i així sería més fàcil. Error, perque quan ets primer contracte la companyia et paga el curset per embarcar una vegada ja tens el contracte i en el meu cas no va ser així, perquè l'havia fet feia dos anys, però no em vull saltar dos anys!

Vaig trobar pis a Viladomat, vaig fer el curset, i despres jo ja volia tornar però ma mare va insitir de que em quedes a Barcelona que segur que trobaria feina i així va ser, tres més ben dit. la primera a Lindt, vaig estar-hi un mes fent una subtitució i la veritat que estava súper ben pagat al moment i vaig menjar molta xocolata aquell mes. I després vaig decidir que no em podia quedar en lo primer que trobés i que havia d'invertir en la meva carrera de turisme aixi que les dos següents sugerencies van ser, una al Parc Güell i l'altra era a Bgb, una empresa de guies i tours per Barcelona, ubicada a la casa de la seda al ben centre de la ciutat i allí vaig haver d'escollir que fer. Vaig triar la que estava més aprop de casa, pertant Bgb.

Hi vaig estar nou mesos, em va agradar moltissim, m'hi vaig trobar súper bé, i aquell any vaig coneixer molta gent i vaig perfeccionar el meu anglès, ja que també em vaig apuntar a fer anglès i la professora era una noia de Manchester. També vaig sentir soletat, perquè no és fàcil tindre molta vida social en una ciutat tan gran i que poc coneixes, però poc a poc, amb les del pis i la feina vaig fer i ho recordo molt bona època, encara que Barcelona no m'agrada, massa gent, massa car i soletat, allí vaig compendre una part de la vida, que es trist no tenir a ningú i que no pot ser. També vaig coneixer un noi i ens vam dedicar a viatjar i fer moltes excursions i al final les meves amigues de Lleida van venir també a viure i ja també em trobava millor. Però tot va acabar i començar amb un mail d'entrevista per feina en un Creuer,just s'acabava l'any 2019, no estava treballant perque em renovarien al Febrer i el curset per la feina era al Febrer i a Itàlia. Així que vaig ser valenta i cap a Itàlia i allí una nova il·lusió es va obrir, però al mateix temps tancar, ja que de sobte Covid, uns dies més tard d'arribar, passar els controls de l'aeroport que en aquell moment em va semblar de pelicula i ja ens van confinar!

imatge: Pinterest Dídac Phi