Ens hem fet grans.

Tinc dies i dies, però aquest passen i les emocions pugen i baixen i així crec que tothom. 

Fa uns mesos que estava molesta i segurament ho tornaré a estar perquè les meves amistat no totes, només algunes, quan quedàvem si es que quedàvem, perquè cadascú te la seva vida i és fa els horaris com pot, només hi havia l'opció d'anar de restaurant.

Coi, com si per veure'ns hem d'anar a dinar o a sopar, com si no és pogués fer res més en aquesta vida que quedar per menjar. Escolta tu, que es pot anar a passeig, a mirar botigues o anar al cine, fer excursions, sortir de festa, anar a fer una partida de bitlles, anar a una fira, jo que sé, és poden fer mil coses, però noo, noo nosaltres som rics i podem quedar per dinar o sopar una vegada cada setmana o cada dos i gastar-nos 15€ per dir algo, per veure'ns. Doncs anem-nos ficant gordos tú. 

Ara per sort doncs mira ve el bon temps i estem començant a sortir fent excursions, que a mi m'agrada 30.000 vegades més que anar de restaurant, costat positiu ara cremem tot el que vam guanyar al restaurant... i respirem aire pur.

Doncs aquest comportament de Only Restaurant, el trobo de gent gran, gent que s'envelleix i és avorrida, que no té  més emoció a la vida que la de tenir menjar gustós al seu paladar. Per altra banda quedàvem per anar a dinar, cosa que ja penses uff quedar per anar a dinar, abans quedàvem per anar a sopar i després sortir de festa, però ara ja no, ens fa pal tot menys menjar. 

Total si has arribat fins aquí, per llegir això, pensa amb quants anys tens i si la teva vida s'està tornant insípida. Perquè aquí tens una petita pista amb la que pensar.

Curiosament el títol que he ficat té una cançó d'Amelie, així que us la deixo aquí.